La Bibia piemontèisa/Testament Neuv/Gioann/Gioann 12

Gioann modifiché

La Bìbia piemontèisa - Gioann 12

12 modifiché

L'onsion ëd Gesù modifiché

1Gesù, donca, ses di anans ch'ancaminèisso le selebrassion ëd la Pasca, a l'é rivà a Betània, andoa ch'a stasìa Lazàr - l'òm ch'a l'avìa arsussità dai mòrt. 2A l'avìo prontaje na sin-a an sò onor. Marta a servìa e Lazàr a l'era 'n tra 'd coj ch'a l'ero a tàula con chiel. 3Anlora Maria a l'ha ciapà na livra 'd përfum[1] ëd grand valor, fàit con l'essensa 'd nard, a l'ha onzune ij pé 'd Gesù e a l'ha suvaje con ij sò cavèj[2]. A l'é parèj che la ca a l'é 'mpinisse 'd cola fragransa. 4Anlora Giuda Iscariot, ël dissépol ch'a l'avrìa bin tòst tradilo, a l'ha dìje: 5"Përchè col përfum é-lo nen stàit vendù për tërzent ëdné, e col arzàn dàit ai pòver?". 6Ora Giuda a disìa lòn nen përchè a vorèissa pijesse soen dij pòver, ma përchè ch’a l'era 'n làder e ch'a tenìa la borsa dl'arzan e a në portava vìa për chiel midem ëd lòn ch'a-j butavo. 7Ma Gesù a l'ha dije: "Lass-la fé. A l'ha fàit lo-lì an preparassion ëd mia seportura. 8I l'avreve sèmper ëd pòver ansem a voi, ma mi i m'avreve pa sèmper[3]!".

9E 'n grand trop ëd Giudé, cand ch'a l'ha savù dla vnùa 'd Gesù, a son rivà nen mach për vëdde chiel, ma 'dcò për vëdde Lazàr, l'òm ch'a l'avìa 'rsussità dai mòrt. 10A l'é stàit antlora che ij cap dij sacerdòt a l'han pijà la decision ëd fé massé 'dcò Lazàr, 11përchè ch’a l'era për motiv ëd chiel che tanti dël pòpol a 'ndasìo pì nen da lor, ma a chërdìo a Gesù.

L'intrada trionfal modifiché

12A l'indoman na gran furfa 'd pòpol, ch'a l'era vnùa a la festa, coma ch'a l'ha sentì che Gesù a vnisìa a Gerusalem, 13a l'han ciapà 'd ramuliva[4] e a son andaje 'ncontra an sla stra. A crijavo: "Osanna[5]! Ch'a sìa benedet col ch'a ven an nòm ëd Nosgnor, ël Rè d'Israel![6]". 14Gesù a l'ha trovà n'asnèt e a l'é setass-je ansima. Sossì a l’é rivà confòrm a lòn ch'a l'é scrit: 15"Avèj nen tëmma, pòpol[7] ëd Gerusalem, varda tò rè ch'a ven, setà 'n su l'asnèt ëd na sòma[8]!". 16An col moment-là, ij sò dissépoj a l'avìo nen capì ch'as tratava d'un compiment ëd la professìa, ma cand che Gesù a l'é stàit glorificà, a l'é 'ntlora ch'a son arcordasse 'd lòn ch'a l'era rivaje, e a son rendusse cont che ste còse a l'ero stàite pròpi scrite a sò rësguard.

17Tanti 'nt cola furfa a l'avìo vëddù Gesù ciamé Lazàr ëd ven-e fòra da la tomba e a seguitavo a rendje testimoniansa an parland-ne a dj'àutri. 18A l'era për cola rason-lì che la gent a sërcavo d'ancontrelo, përchè a l'avìo sentù 'd col segn miracolos. 19Anlora ij Farisé a son butasse a dì an tra 'd lor: "A-i é pì gnente ch'i podoma fé. Vardé: tuti a-j van dapress".

Ëd gent an sërca dla vrità modifiché

20Ora, an tra 'd coj ch'a l'ero montà për adoré Nosgnor a la festa, a-i ero 'dcò dij Grech. 21A son ëvnù da Flip a feje na vìsita, përchè a savìo che chiel a l'era da Betsàida an Galilea. A l'han dije: "Monsù, i vorìo tant ëd podèj ancontré Gesù!". 22Flip a l'ha dijlo a Andrea, e Andrea e Flip a son andàit a fejlo savèj a Gesù. 23E Gesù a l'ha rësponduje: "L'ora a l'é vnùa che 'l Fieul ëd l'Òm a l'ha da intré an soa glòria[9]. 24An vrità iv diso: 'Se la gran-a 'd forment, cand ch'a tomba 'nt tèra, a meuir nen, a resta tuta sola; tutun, s'a meuir, a pòrta 'd frut bondos. 25Coj ch'as ambranco a soa vita 'd lor an sla tèra, a la perdran, ma coj ch'a son dispòst a perd-la, a la goerneran për la vita eterna[10]. 26Se cheidun a veul esse mè dissépol a venta ch'am ven-a dapress, përchè ij mè sërvitor a deuvo esse là 'nté ch'i son mi. Ël Pare a rendrà onor a col ch'am serv.

27Për adess l'ànima mia a l'é conturbà. Còs é-lo chi l'hai da di? Pare, salvme da cost' ora? Ma 'l motiv ëd mia vnùa a l'era propi col ëd rivé a costa ora! 28Pare, glorifica Tò nòm". Anlora na vos a l'é vnùa dal cel ch'a disìa: "I l'hai già glorificalo e i lo glorificherai torna!". 29Cand che la gent ch'a-i era là a l'ha sentì sta vos, a disìa ch'a l'era stàit un tron; d'àutri, tutun, a disìo: "N'àngel a l'ha parlaje!". 30Anlora Gesù a l'ha dije: "Sta vos a l'é nen ëvnùa për mi, ma për vojàutri!". 31A l'é rivà 'l moment ëd la condan-a 'd cost mond: adess Sàtana, ël prinsi 'd cost mond, a në sarà campà fòra! 32Mi, peui, cand ch'i sarai levà da la tèra, i tirerai tùit a mi". 33Ora, Gesù a disìa lòn për mostré 'd che manera chiel a l'avìa da meuire.

34La furfa a l'ha rësponduje: "Nojàutri i savoma dai liber ëd la Lege che 'l Mëssia a vivrà për sèmper[11]. Coma va-lo donca ch'it dise ch'a venta ch' ël Fieul ëd l'òm a dovrà meuire[12]? Chi é-lo sto Fieul ëd l'Òm?". 35Gesù a-j rëspond: "Ël ciàir a starà 'ncora për pòch an tra 'd voi. Marcé antant ch'a-i é ‘d ciàir, për tëmma d'esse pijà a l'amprovista da la scurità, përchè col ch'a marcia 'd neuit a peul nen vëdde anté ch'a va! 36Fideve[13] al ciàir, antant ch'i l'eve, e i vnireve 'd fieuj dël ciàir”. Gesù a l'ha dit ëste còse e peui a l'é 'ndass-ne, e a l'é stërmasse da lor.

Predission dj'arzultà dël ministeri 'd Gesù modifiché

37Bin ch'a l'avèissa fàit vàire 'd segn miracolos an presensa 'd lor, la pì part ëd la gent ancor' a vorìa nen chërdje. 38Sossì a l'era precis lòn ch' ël profeta a l'avìa dit: "Signor, chi é-lo ch'a l'ha chërdù a nòstra paròla, e a chi é-lo ch' ël brass poderos ëd Nosgnor a l'é stàit arvelà[14]?". 39Ël pòpol a podìa nen chërdje përchè, com' ancora a disìa Isaia: 40"Nosgnor a l'ha amborgnaje j'euj e a l'ha faje dventé dur ël cheur. A l'é për lòn ch' ij sò euj 'd lor a-i s-ciairo nen e ij sò cheur ëd lor a capisso pa: përchè a sio nen convertì e ch'a varisso nen[15]". 41Isaia a fasìa 'rferiment a Gesù cand ch'a l'avìa dit sossì, përchè a vëddìa le còse a vnì e a parlava dla glòria del Mëssia. 42Contut, a son ëstàit tanti ch'a l'han chërdù a Chiel, comprèis cheidun dij cap dij Giudé. A l'ero, tutun, nen dispòst a confësselo përchè a l'avìo tëmma dij Farisé ch'a l'avrìo poduje campé fòra da la sinagòga. 43An efet, a l'avìo pì car a l'aprovassion ëd la gent che l'aprovassion ëd Nosgnor.

Le paròle pùbliche finaj 'd Gesù modifiché

44Ora, Gesù a àuta vos, a l'ha dit: "Col ch'a chërd a mi, a chërd nen mach a mi, ma a Col ch'a l'ha mandame, 45përchè cand ch'im vëdde, i vëdde col ch'a l'ha mandame. 46I son ëvnù tanme ‘n ciàir ch'a splendriss ant ës mond sombr, tant che coj ch'a chërdo a mi a resto pì nen ant lë scur. 47Tuti coj ch'a sento mie paròle e a-j chërdo pa, i-j condano nen, përchè mi i son nen ëvnù për condané 'l mond, ma për salvelo. 48Tutun, tuti coj ch'a 'rfudo mi e mie paròle, a l'han già chi a-j condan-a: a l'é la paròla ch'i l'hai daje. A sarà cola-lì ch'a-j condanrà ant ël Dì Darié. 49Përchè i l'hai nen parlà për mia autorità: a l'é 'l Pare ch'a l'ha mandame ch'a l'ha comandame 'd dì lòn ch'i diso e coma ch'i l'hai da dilo. 50I sai che ij Sò comandament a men-o a la vita eterna: a l'é për lòn ch'i diso tut lòn ch'a l'ha dime 'l Pare.

Nòte modifiché

  1. O "n'unguent d'odor".
  2. Cfr. Luca 7:37-38.
  3. Cfr. Deuteronòmi 15:11.
  4. O "frasche 'd palma".
  5. O "Làuda a Nosgnor!". Salm 118:25 (Ebr.).
  6. Cfr. Salm 118:26.
  7. O "fija".
  8. Cfr. Sacarìa 9:9.
  9. O "a l'ha da esse glorificà".
  10. Cfr. Maté 10:39; 16:25; March 8:35; Luca 9:24; 17:33.
  11. Cfr. Salm 110:4; Isaìa 9:7; Ezechiel 37:25; Daniel 7:14.
  12. O "esse alvà".
  13. O "chërde".
  14. Cfr. Isaia 53:1.
  15. Cfr. Isaia 6:10.