V. Ël rivoltos modifiché

Un àngel furios a cala dal cel 'mé àquila,
Dël miscredent a pien-e man a pija ij cavej
E a-j dis supatand-lo: "It capiras la regola!
(Mi i son tò bon Àngel, it l'has capì?) Mi i lo veuj!

Savej ch'it devi amé, sensa fé na grimassa,
Ël pòver, ël gram, ël sòp e 'l dësgrassià,
Përchè 't peussi fé a Gesù, cand a passa,
Un bel tapiss trionfal con toa carità.

Parej l'é l'amor! Dnans ch'a sìa pasi tò cheur,
Visca toa estasi a la glòria 'd Nosgnor;
Cost dai durèivol anciarm a l'é 'l ver piasì!"

L'Àngel a veul pro bin, anche sa castìa tant,
E a tortura 'l malchërdent con sòi pugn da gigant;
Ma: "Mi i veuj pa!" Ël danà a rispond così.