La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Geremia/Geremia 6

La Bìbia piemontèisa - Geremia 06

Geremìa modifiché

6 modifiché

Gerusalem a l’é mnassà modifiché

1Beniaminita! Andé a ‘rfugeve leugn da Gerusalem! Soné ‘l còrn a Tecoa!  Dzora 'd Bet-Cherem visché ij feu ‘d segnalassion[1]! Përchè un maleur a l'ha fàit ël ni giù da tramontan-a, a l’é ‘l presagi d’un gran dësastr[2]. 2Ëd la Fija ‘d Sion i në farai ravagi, ch’a l’é pròpi tanme na bela fiëttin-a dlicà e sensa difèise[3]. 3Ëd rè con soe armeje[4] a-j daran l’atach. A-j pianteran soe tende tut d'antorn[5]. Minca un ëd lor a farà ravagi[6] dla porsion ëd la sità ch’a l’era staje assegnà.

4Lor a diso: “Angagioma na guèra santa contra la sità! Alé! Andoma a l’atach a mesdì!”. Pì tard, contut, a diran: “Maleur a noi! A cala già 'l di e a së slongo j'ombre dla sèira. 5A fà nen. Sah, andoma anans l’istess, montoma e dómje l'assàut ëd neuit, ruinóma giù tute soe fortificassion!”. 6Tut sòn  për ël motiv che Nosgnor ëd l'Univers a l'ha dit: “Tajé j'erbo d'antorn ëd Gerusalem e drissé un rampar d'assedi dë 'dnans ëd soe muraje. Costa-sì a l'é la sità ch’a l’ha da esse castigà[7], a-i é mach ëd crasament drinta 'd chila. 7Parèj coma che n'adoss a versa d'eva frësca, dl’istessa manera chila arvërsa soa përversità[8]. Rabel ëd violensa e dëstrussion a-i arson-o daspërtut. Dë 'dnans ëd mi da chila as presenta mach ëd gent sagrinà e ferìa. 8Për lòn, pijte varda, Gerusalem, përchè mi i vada pa a slontaneme da ti con dësgust [9]e it fasa dventé na desolassion, un pòst andova che gnun a peul vive.

9Sòn a l'é lòn ch'a l'ha dime ‘l Signor ëd l’Univers: “Coj che a dovèisso resté an Israel a saran coma le ràpole ch’a son cujìe da na vis. Për lòn, torna a passé an sij bramboj coma ch’a fà ‘l rapolor, passa ‘ncora toa man an sij bramboj n’ùltima vira”.

10I l'hai rëspondù: “A val pròpi nen la pen-a ‘d parleje e ‘d buteje an sl’avis. A son ëstopasse j'orije[10] për pa sente. An efet, la paròla 'd Nosgnor a l'é na svergna për lor; a-j pias pròpi për nen a sta gent. 11Peui, ëd lor mi i në peudo gnanca pì, i son pien ëd flin-a pròpi coma it lo ses ti, i-j soporto pa pì!”.

Nosgnor a l'ha rëspondume: “Antlora svérs-la dzora dle masnà che a gieugo për la stra, e ansima ai giovo ch’as riunisso. Svërs-la ‘nsima a j’òm e a soe fomne ch’as në van a fé na spasgiada, e ansima ai vej ch’a son anans ant j’agn e ch’as në van an gir a pijé d’ària bon-a! 12Soe ca a saran passà a d’àutri, parèj come ij sò camp e soe fomne. Përchè mi i patlerai fòrt[11] la gent ch’a viv an costa tèra”, a dis Nosgnor. 13“Sòn përchè, dal pì cit al pì amportant ëd lor, a son tùit cissà 'd vagné an manera dzonesta. Ch'a sio ‘d profeta o ‘d sacerdòt, tùit a pràtico la fràuda dla midema manera. 14Cand ch’a l’han da giuté la gent ch’a patiss, a-j trato coma se soe ferìe ‘d lor a fusso mach dij sgrafignon. A diso: ‘Sagrineve pa, tut a va bin!’, ma a-i é nen ch’a va bin[12]! 15A dovrìo vergogness-ne përchè a l'han fàit lòn che a l'é abominèivol, pura a n'han pa onta, a san gnanca vnì ross! Parèj ch'andran a meuire, pròpi coma che a son mòrtje d'àutri. Ant l'ora dël castigh a saran ruinà”, a lo dis ël Signor[13].

16Nosgnor a-j dis a soa gent: “Adess i seve an na crosiera dë stra. Anformeve dij vieuj dël passà, coj ch’as peul fidess-ne. Ciamé andova ch'a l'é la veja bon-a stra. A l’é an costa manera ch’i trovereve d’arlass për vòste ànime[14]”. Ma lor a l'han rëspondù: “Nò, nojàutri i voroma pa andeje”. 17Nosgnor a dis: "Mi i l'hai ciamà 'd profeta coma ‘d sentinele për buteve an guardia. I disìa: ‘Fé 'tension al son dël còrn’”. Ma lor a l’han rëspondù: “Nò, noi i-j daroma pa da ment!”. 18Për sòn, scoté, vojàutre le gent ëd la tèra: sìe testimoni ëd lòn ch’a-j ancapiterà[15] a cost pòpol. 19Scoté sòn, vojàutri, ij pòpoj dël mond: ‘Armarché! Mi i mando ël maleur contra sta gent. A sarà për lor un castigh për ij sò antrigh, përchè a l'han pa daje da ment a mie paròle e a l'han arpossà mia Lege. 20Còs l'hai-ne da fé con l’ancens ch’a riva da Seba e con la canela pressiosa ‘mportà da ‘n pais lontan? I gradisso pa ij vòstri olocàust, e ij vòstri sacrifissi am fan dëspiasì. 21Për lòn, a dis ël Signor: “Vardé, mi i vado a buté 'd pere d'antrap për ësta gent, andova ch'a s'antraperan ij pare e ij fieuj e a andran a meuire j'avzin e j'amis”.

Invasion dël pais modifiché

22Parèj a dis Nosgnor: “Atension! N’armeja a ven dal pais d'Aquilon e na nassion gròssa as dësvijerà da le bande le pì lontan-e dla tèra. 23Ij sò soldà a ‘nbranco l’arch e la lansa; a son crudej e sensa pietà. Cand ch’a rivo a breugio tanme ‘l mar gròss, a cavalco ij sò destré; a son butasse an formassion ëd bataja coma un sol òm, contra ‘d ti, sità[16] ‘d Sion.

24Ël pòpol a crija: “I l’oma sentù ëd soa fama ‘d lor!  Nòstre man a son tombane; l'angossa an lassa pa: a l'é parèj dël mal dëscobi ëd cola ch'a l'ha da caté un cit. 25Andé pa a seurte ant ij camp e marcé pa për le stra, përchè la spa dël nemis e lë sparm a son tut d'antorn”.

26Parèj mi i disìa: “Mia cara gent[17]! Va a sandrete 'd sach e a raviolete ant la sënner. Fà deul coma për un fieul ùnich: na plenta mèra përchè 'l dëstrutor a l'amprovista a tomberà dzora 'd nojàutri”.

Mission dël profeta modifiché

27Nosgnor am disìa: “Mi it rendìa tanme ‘n sagieur ëd metaj për buté a la preuva mè pòpol. It l’has da esamineje bin e giudiché[18] soa condòta ‘d lor.

28Mi i l’hai rësponduje: “Lor a son tuti d'arviros ch’ a spantio mach ëd calùnie; a son tuti corompù dal ruso parèj dël fèr o dl'aram. 29Ël màntes a sofia con fòrsa, ël piomb a l'é consumà dal feu[19], ël fondeur a travaja për fonde a dzoneus, përchè 'l maciafèr a l'é pa stàit isolà. 30Lor as ciameran: Scòria d'argent, përchè Nosgnor a l'ha butaje a la preuva e scartaje[20]”.

Nòte modifiché

  1. O “drissé j’ansëgne”.
  2. Ës tòch a l'é carià d'emossion. A-i son doi esempi d'assonansa e calambor ant ël vërsèt. "Son" e "Tecoa" a son costruì an sla midema  rèis: תָּקַע (taqa', "sofié"). Ëdcò "Luce, ciàir" e "segnal ëd feu" a rivo da la midema rèis : נָשָׂא (nasa', "aussé"). Ëdcò ël dësastr a l'é përsonificà ant ël moment che as dis "a fà 'l nì" (ebràich "a varda giù") dal nòrd. Sòn a darìa un sens ëd pressa e 'd crussi për na dëstrussion che a stà për rivé.
  3. Ebràich: "La bela e dlicà che i dësblerai, la fija 'd Sion." La paròla rendùa" bela "(נָוָה, navah) a podrìa esse antèisa parèj d'un sostantiv che a veul dì " pasturagi "o tanme na scritura difetosa 'd n agetiv che a vorerìa dì  "bel bel" (נָאוָה, na'vah). Për lòn, a-i é chi a traduv: "Bela Sion, it j'ere stàita parèj d'un bel pasturagi ", an lesend la forma dël verb, parèj ëd n'esempi dla sconda përsona feminin-a singolar ant ël passà lontan. Combin sòn a podrìa adatesse a l'imaginari dël vërsèt ch'a riva dòp, costa rèis a a ten pa cont che a-i manca la preposission (לְ o אֶל, el o ël, che a podrìo esse voltà con "an, ant") che 'd régola a va con ël verb "esse parèj ëd", e a lassa tombé la congiunsion an fàcia dl'agetiv "dlicà". La manera 'd dovré 'l verb an forma paralela an Osea 4:5 a mostra 'l significà 'd ''dëstrùve''.
  4. Ebràich: "A sarà tacà dai bergé e da ij sò strop ". Soens ij sovran a son descrivù parèj ëd bergé (cfr Geremia 12:10). La tradussion 'd cost vërsèt a tenta dë s-ciairì ël pont ëd costa metàfora estèisa.
  5. A-i é n'àutr gieugh ëd paròle ch'angagia la rèis תָּקַע (taqa'). Ambelessì a l'é 'l verb për campé le tende, antramentre che ant ël prim vërsèt a l'é stàit dovrà për soné dla tromba. A l'é la rèis për ël nòm dël leugh "Tecoa".
  6. Ebràich: “a pastureran minca un ëd lor etc.”.
  7. O “dla busiarderìa”, "a l'é stàit nominà". Pa sicur lòn che a veul dì ës vërsèt. Jë LXX a récito, "Guaj, sità dla busiarderìa!" Ël TM a presenta un verb singolar masculin con un soget singolar feminin. Ël verb פָּקַד (paqad) ant la rèis verbal d'Hofal da d'àutre part a veul dì "esse nominà, designà". A l'è dovrà për ij fonsionari che a son ëstàit ancaricà 'd traté për ël dovèj. Për lòn, vàire a séghito ël grech, che a presupon: πόλις ψευδής ὅλη καταδυναστεία ἐν αὐτῇ (sità dla busiarderìa, crasà 'd pianta drinta 'd chila).
  8. Ebràich: "Parèj d'un pos che a fà vnì frësca soa eva, chila (Gerusalem) a fà vnì frësca soa gramissia.''La tradussion a  seghita la letura propòsta dai Masoreta (Qere) che a leso na forma ràira dla parola "bir" (בַּיִר [ bajir] për בְּאֵר [b'er]) al pòst dla forma scrita ant ël test (Chetiv, בּוֹר [bor]), che a significa "pos-sisterna". Ës nòm a l'è masculin e 'l pronòm ''soa''feminin. Se an efet  בַּיִר (bajir) che a sarìa na forma 'd בְּאֵר (be'er) a l'é feminin, a sarìa d'acòrdi ant ël géner con ël pronòm. Nen mach, ma a formerìa un confront pì apropià.
  9. Ël gieugh ëd paròle a ancamin-a con "soné ... an Tecoa" ant ël vërsèt 1 e a và anans con "en camp" (lor a pianteran [soe tende]) ant ël vërsèt 3 as sara ambelessì con "slontanà con dësgust" (תֵּקַע [teqa']) , che a deuvra mideme consonant ëdcò se adess a l'é stàit creà an sla rèis יָקַע (iaqa').
  10. O “Soe orije a son pa sirconcidùe”.
  11. O “i dëstendrai mia man”.
  12. Cfr. Esechiel 3:10.
  13. 6:12-15 cfr. Geremia 8:10-12.
  14. Cfr. Maté 11:19.
  15. Ebràich: "It conosse, congregassion [o testimòni], còsa a l'han [o contra] ëd lor".Ël significà del nòm dl'adrëssa dla sconda riga ("testimòni", rendù  com a fùissa n'imperativ ant la tradussion, "Ch'a sia testimòni") a l'è motobin debatù. A ven soens considerà tanme"congregassion", ma ij léssich e ij comentari ëd sòlit a buto an dëscussion la validità dla letura 'd cola paròla, përchè da gnun-e d'àutre part a ven aplicà a le gent. HALOT 747 s.v. I עֵדָה, 4 a eménda 'l test a דֵּעָה (de'ah, "saviëssa").
  16. O “fija”.
  17. O “Fija ‘d mè pòpol”.
  18. O “tasté”. Ebràich: ''I l'hai fate tasté mia gent, n'atast." "Atasté" (בָּחוֹן, baCon) e "atast" (מִבְצָר, mivtsar) a l'é pa sicur. La paròla בָּחוֹן (bacon) a peul significhé "tor" o "tasté, prové". La paròla מִבְצָר (mivtsar) ëd nòrma a signìfica "fortëssa" (cfr BDB 131 s.v. מִבְצָר), ma ij comentari e ij léssich pì modern a chërdo che sta nuansa a sia sensa sens ambelessì. La version latin-a a dis: “Probatorem dedi te in populo meo; et scies et probabis viam eorum”.
  19. An ebràich: "Ij mantess a sofio an manera ferosa; ël piomb a l'é consumà dal feu. La tradussion a sërca 'd ciairì na metàfora che a angagia la veja metalurgìa. Ant ël process vej, l'arfinassion a l'é portà dal piomb giuntà tanme 'd fluss për gaveje la cracia da l'argent ant l'ossidassion dël piomb. Geremìa a veul dì che 'l piomb a l'é finì e a son pa gavasse j'ampurità. La tradussion as  basa an sl'arconossiment ëd na rèis verbal d'àutra part pa dovrà, che a vorerìa dì "sofi" (נָחַר [nacar]; cfr BDB 1123 sv I חָרַר e HALOT 651 sv נָחַר) e an sël sugeriment dël Masoreta che a vorerìa che le consonant מאשׁתם a sio lesùe מֵאֵשׁ תַּם ( me'esh tam, "dal feu a l'é consumà ") pitòst che come מֵאֶשָּׁתָם (me'eshatam, "da sò feu") da un nòm d'àutra part pa atestà për ël feu: אֶשָּׁה ('eshah).
  20. O “tastaje”.