La Bibia piemontèisa/Testament Neuv/Roman/Roman 2

Litra dl'Apòstol Pàul ai cristian ëd Roma modifiché

2 modifiché

La Bìbia piemontèisa - Roman 02

Ël giudissi 'd Nosgnor contra ij moralista modifiché

1Magara ti 't podrìe pensé 'd podèj condané cola gent-là. Ël fàit a l’é che ti 't ses nen da mej che lor: it peude nen tiré fòra dë scuse! Cand che ti 't dise che coj-là a son dij malfasent e ch'a dovrìo esse castigà, ti 't condane ti medésim[1], përchè ti, ch'it condane d'àutri, it fase j'istesse ròbe. 2I savoma che Nosgnor, an soa giustissia[2], a castigrà chicassìa ch'a comëtta 'd ròbe parèj. 3Da già che ti 't condane d'àutri ch'a comëtto coj pecà-là, coma peudes-to pensé 'd podèj schivié 'l giudissi 'd Nosgnor an fasend ti medésim j'istesse còse? 4O miraco penses-to 'd podèj conté fàcilment an sle richësse 'd soa bontà, ëd soa larghëssa e 'd soa passiensa, sensa rend-te cont che la bontà 'd Nosgnor a l'é mach mirà a toa conversion? 5A l'é parèj che tò cheur andurì, ch' a veul nen convertisse[3], a s’ambaron-a adòss ël pèis sèmper pì grand ëd la flin-a 'd Nosgnor. An efet, a vnirà sicur ël dì dla flin-a 'd Nosgnor, cand che chiel a manifestrà sò giust giudissi. 6Chiel a darà a ognidun la paga[4] conform a lòn ch'a l'ha fàit[5]: 7a darà vita eterna a coj ch'a l'han përseveransa ant ël fé 'l bin e a serco glòria, onor e inmortalità; 8ma chiel a arvërserà soa flin-a e 'l castigh, dzora coj che, orgojos, as arviro a la vrità e a ubidisso mach a lòn ch'a l'é nen giust[6]. 9A-i sarà 'd sagrin e 'd maleur për tuti coj ch'a përsisto a fé 'l mal, prima j'ebreo e peui tuti j'àutri[7]. 10Ma a-i sarà glòria, onor e pas për tuti coj ch'a fan ël bin, prima j'ebreo e peui tuti j'àutri, 11përchè Nosgnor a fà gnun cas a l'aparensa dle përson-e[8].

12Tuti coj ch'a comëtto 'd pecà sensa conòsse la Lege ëd Mosè, a saran condanà a la përdission sensa arfesse a cola Lege-lì e coj ch'a comëtto 'd pecà an conossend la Lege, a saran giudicà conform a cola Lege. 13Përchè dë 'dnans a Nosgnor, a saran considerà giust[9] nen tant coj ch'a l'han sentì lòn ch'a dis la Lege, ma coj ch'a j'ubidisso. 14An efet, a-i é 'd pagan ch'a conòsso nen la Lege 'd Nosgnor, ma ch'a fan për inclinassion natural[10] lòn che la Lege a comanda; a l'han nen la Lege ëd Mosè, ma a son na Lege daspërlor. 15A l'é da lolì ch'a fan vëdde che j'euvre comandà da la Lege a son ëscrite ant ij sò cheur: a na dan testimoniansa ij giudissi dla cossiensa 'd lor, ch'a j'acuso o ch'a-j dësfendo. 16Tut sòn a sarà dël tut ciàir ant ël dì che, conform a l'Evangeli ch'i l'hai nunsià, Nosgnor a giudicherà, pr' ël mojen ëd Gesù Crist, tùit ij segret ch'a son ëstërmà 'nt ij cheur ëd la gent.

Ël pecà dij Giudé modifiché

17D'àutra part, ti 't daghe 'd blaga d'esse 'n Giudé, it të sente sicur përchè it l'has la Lege e it të vante përchè 't ses an rapòrt con Nosgnor; 18it conòsse sò volèj e, amaestrà da la Lege, it sas disserne lòn ch'a l'é mej; 19ti 't dise d'esse na guida për 'd coj ch'a son bòrgno, na lus për coj ch'a son ant lë scur; 20ël precetor dj'gnorant, ël magìster ëd coj ch'a san gnente, përchè ant la Lege ti 't trove n'espression ciàira dla conossensa e dla vrità. 21Bin. Anlora coma ch'a l'é che ti ch'it mostre a d'àutri, it mostre nen a ti midem? Ti ch'it prédiche ch'a venta nen robé, ti 't robe? 22Ti ch'it dise ch'a venta nen comëtte d'adulteri, it comëttes d'adulteri? Ti ch'it l'has ëscheur dj'idoj, it l'has nen gen-a 'd portè via 'd ròba dai sò templi? 23Ti ch' it ses orgojos d'avèj la Lege, it la rispete nen e parèj it fase disonor a Nosgnor? 24A maravija nen, anlora, che la Scritura a disa: "Ij pagan a bëstëmmio 'l nòm ëd Nosgnor për colpa vòstra[11]".

25La sirimònia ebràica dla sirconcision a l'ha 'n valor mach s'it ubidisse a la Lege, ma se ti it jë ubidisse nen, ti 't ses nen da mej d'un pagan ch'a l'é mai sugetasse a la sirconcision. 26Contut, cand ch' un pagan a ubidiss ai precet ëd la Lege, sarà-lo nen cost insirconcis-lì tenù për sirconcis? 27An efet, coj pagan ch'a ubidisso a la Lege 'd Nosgnor, bele s'a son mai sogetasse a la sirconcision, a condanran pròpi ti, Giudé, ch'it sogete a la sirconcision e ch'it l'has la Lege 'd Nosgnor, ma ch'it jë ubidisse nen. 28As peul nen esse un Giudé për dabon, mach përchè un a l'é nassù da 'n pare e da na mare ch'a son ëd Giudé o përchè a son ëstàit sugetà a la sirimònia dla sirconcision. 29Nò, un Giudé genit a l'é col ch'a l'é a pòst con Nosgnor ant ël cheur; e la vera sirconcision a l'é nen mach conformesse a la Lege ant l'esterior, ma a l'é na trasformassion dël cheur[12], e lolì a l'é l'euvra dlë Spìrit Sant. Na përson-a ch'a l'àbia 'n cheur trasformà a pensa nen tant ëd fé piasì a la gent[13], ma 'd fé piasì prima a Nosgnor.

Nòte modifiché

  1. Cfr. Maté 7:1; Luca 6:37.
  2. O "sò giudissi second vrità".
  3. O "ch'a l'é sensa pentiment".
  4. O "darà", "rendrà".
  5. O "second soe oevre"; cfr. Salm 62:12; Proverbi 24:12.
  6. O "a l'ingiustissia".
  7. O "ij grech", tuti j'àutri pòpoj.
  8. O "Përchè Nosgnor a fà gnun-a distinsion an tra le përson-e". Cfr. Deuteronòmi 10:17.
  9. O "giustificà".
  10. O "ëd natura".
  11. Cfr. Isaìa 52:5.
  12. Cfr. Deuteronòmi 30:6.
  13. O "a serca nen tant le làude dj'òm, ma cole dë Dé".