Vittorio Bersezio/Le miserie 'd monsú Travet/pàgina 14

Le miserie 'd monsú Travet
Vittorio Bersezio
Artorn - La grafìa a l'é nen cola moderna ma cola dovrà dal Bersezio.

Sena terdicesima

Giachëtta, Paolin e dette.


GIACHËTTA (tirandsse darè Paolin a forssa) Dôma avanti! Sachërlot! A smia ch'i t'mena a la mort.

PAOLIN Mi j'ancalo nen.

BRIGIDA A son sí, tota. Animo! Un po' d'risolussion.

MARIANIN Oimí! Se mama a lo saveissa!

GIACHËTTA Cerea, tota... (A Paolin) Sú, saluta, pan bianch!

PAOLIN Cerea, tota.

MARIANIN (a fa 'na riverenssa con j'eui bass) Cerea.

GIACHËTTA C'a guarda lí, tota Marianin, i sôma vnú sú un moment a... për... (Bosaron! A m'smia che chiel-sí a m'taca soa imbecilità. I seu pi nen parlé). I j presento sí me socio Paolin: a lo conoss ben?

MARIANIN Sí, sgnor..., cioè... a m'smia... (A Brigida) Agiutme për carità!

GIACHËTTA A l'è un brav fieul... Mi i j fas da pare, e i na rëspondo. A dev savej che om ch'i son mi, franch, sincer, a la bona, incapace d'dí 'na cosa për 'n'autra... Dunque sí sto matass a l'ha për chila motoben d'stima... anssi i diria d'pi... a l'ha... Bosaron! ch'i j'abia da dije mi ste cose?... Eh! parla ti, bambiflo.

PAOLIN (tirandsse andarè) Sí... sí... Lon c'a dis Giachëtta..., tota, c'a chërda...

GIACHËTTA (póssandlo ananss) Eh! scapa nen, contrabulari!

MARIANIN Ah! sor Paolin... monssú... (alontanandse).

BRIGIDA (tnendla) (C'a vada nen via... C'a i fassa seté).

MARIANIN (I devne?...)

BRIGIDA (Sicura, la civiltà a lo veul).

MARIANIN Sgnori... i prego c'a s'acomodo.

BRIGIDA (a buta ananss tre cadreghe) Eco le cadreghe.

GIACHËTTA (a veul fé 'ndé Paolin vsin a Marianin) Passa lí.

PAOLIN Mi?... Oh!

GIACHËTTA (fasendlo seté për forssa) Là... E chila, tota, c'a s'asseta.

Marianin a s'asseta s'la broa e d'la cadrega da la part oposta a côla d'Paolin.

Paolin a tira la soa cadrega pi vsin c'a peul a côla d'Giachëtta.

GIACHËTTA Venme a col adess!

PAOLIN Scusa, a l'è che...

GIACHËTTA (pian) A l'è ch'i t'ses un farfo... Dôma, corage, parla, disje quaicosa. J'eune sempre da parlé mi?

PAOLIN (Sí.... adess i parlo). (Con sforss) Tota...

MARIANIN (O Dio! Cosa c'a m'dirà?) Monssú

PAOLIN Noiautri i sôma vnú a dësturbela...

MARIANIN Oh! Cosa dislo?

PAOLIN Ma... vëdla, a l'è da 'n pess che i desiderava...

GIACHËTTA (pian) Sú, animo.

PAOLIN E ancheui... (A peul pi nen andé ananss: Giachëtta a lo pôssa con 'l gômo, Marianin a ten j'euj bass)... Ancheui a fa freid.

GIACHËTTA Oh! Sachërlot!

BRIGIDA (Che mincion!)

MARIANIN Sí, sgnor. Ij veder stamatin a j'ero giassà!.

GIACHËTTA Auff! Chërdëstu che mi j'abia rampià fina sí tirand-te apress a mi për senti d'sta bela roba? (A s'aussa e j'autri d'co). Tota, a l'è d'cose pi interessante che sto bon fieul a l'ha da dije, ma da già c'a l'ha nen la lenga, i parlreu mi a so post. (An passa an mes). Soa serva a l'avrà dije?...

BRIGIDA Sí, sgnor, j'eu dije tut... Che chiel a m'avia fërmame e c'a l'avia dime parei...

GIACHËTTA Va ben, va ben: lasseme parlé mi adess.

BRIGIDA Sí sgnor; e j'avía giusta finí anlora anlora quand che lor a son intrà, përchè prima j'avía pa mai podú esse sola con la tota. A l'avrà vist che Madama a l'è surtía c'a l'è pa d'vaire...

GIACHËTTA (con impassienssa) Sí, ma...

BRIGIDA La tota a m'ha strapassame, e a volía nen ricevje.

PAOLIN Sent, Giachëtta. Ah! j'avrío fait mei a nen vni.

BRIGIDA Ma mi j'eu dije c'a j'era gnun mal, c'a l'avío d'bone intenssion e che d'altronde an nostra presenssa...

GIACHËTTA Bosaron! Veuli lasseme parlé sí o no?

BRIGIDA C'a parla pura.

GIACHËTTA Dunque, tota, a sa d'cosa c'a s'trata. Lassôma 'ndé tute le longaine. Paolin a i veul ben. Chila sarijla disposta a sposelo?

MARIANIN (vërgognandse) Oh, monssú!...

PAOLIN Giachëtta!

GIACHËTTA Romp'me nen ij chitarin ti. (A Marianin) A l'è 'na cosa prest faita a rëspondi un sí o un no, e s'a l'è sí, c'a lassa fé da mi, ch'i m'incarico d'arangjé la facenda.

MARIANIN Mi i dipendo da papà: mi i fareu lon c'a veul papà.

GIACHËTTA E se so pare a l'è 'na bestia c'a veul nen?

MARIANIN Oh! monssú!

GIACHËTTA C'a scusa, ma côl om a l'ha fame monté la sënëvra... I veui peui pa rompje 'l col, i veui pa campela an brass a un birichin, a un spiantadon, a quaicosa d'gram. No: a s'trata d'un brav fieul c'a j veul a chila tut 'l ben d'soa anima...

PAOLIN Oh sí!

GIACHËTTA Tè! A s'è dësviasse... E so pare a m'fa la figura d'rifudelo! A mi!! I son butame an testa che lolí a dev fesse e a s'farà se chila a l'è nen 'na bërnufia...

PAOLIN Giachëtta!

GIACHËTTA A dipend dunque tut da chila. C'a parla.

PAOLIN No, no... Forse la tota a s'gena a dí an mia presenssa so ver sentiment... D'altronde la volontà d'so papà... I capisso che otnila a l'è un boneur ch'i na son nen degn.

GIACHËTTA Dis gnune gofade.

PAOLIN Ma s'i podeissa parleje a cheur duvert... s'j'ancaleissa..., s'a l'aveissa la bontà d'scoteme...

GIACHËTTA J'eu capila... A smia c'a sia sciancassje 'l filet sta volta. Parleve da voiautri senssa gena. (A Brigida) Di' bela fia, vní sí ch'j'eu da dive una cosa (a la mena 'l fond).

PAOLIN (tut timid, con j'eui bass) Ah! tota, no... C'a chërda nen che mi veuja 'na cosa c'a peussa deje d'dëspiasí... A l'è nen contra la volontà d'so papà che mi i veuj otní soa man. So papà a l'ha fame capí che s'i fussa impiegato, a l'avria acordamla, e mi j'eu fait d'tut për esslo. A forssa d'supliché e d'arcomandeme, a m'han autorisame a 'ndé ant un ufissi, come aspirant al volontariato, e i comenssreu bele ancheuj.

MARIANIN Dabon? Chiel a l'ha fait lon!

PAOLIN Sí sgnora... A m'rincress che lolí a fa déspiasí a côl bon Giachëtta. Anssi j'eu ancora gnanca ancalailo a dí... Ma për chila cosa c'a l'è ch'i faria nen?

MARIANIN Oh Paolin!

PAOLIN Ma almen ch'i sapia se i peus avei quaich speranssa da soa part. Se chila a saria disposta,... quand so papà aconsenteissa, se chila...

MARIANIN C'a otena mach 'l consens d'papà, e mi i son contenta.

PAOLIN Oh! grassie, grassie! Oh che goi u! che goi! (A s'buta a sauté).

GIACHËTTA (avsinandse) Cosa j'elo? Somne butasse d'acordi?.

PAOLIN Ah Giachëtta! Mi i son 'l fieul pi fortunà d'la tera (a lo ambrassa).

GIACHËTTA Eh! A l'è pa mi ch'ti dovrie basé, gofon. Dunque sossí a marcia? Ben, bravi! Vní sí, masnà. (A pia le man d'tuti doi). Mi i v'fareu da pare. J'eu giusta nen d'famia, e tut lon ch'j'eu mi a 'ndarà a voiaitri... (a uniss le man d'Paolin e d'Marianin. Ant côl moment a intra Madama).