Sermon Subalpin/X. Sermo in Nativitate Domini vel Cotidianus
Apparuit Deus in forma quam creaverat, factus visibilis in nostris, qui est invisibilis. Revera nobis visibilis fuit, eo quod a nostris similibus videri potuit; set invisibilis non poterat videri nisi a re invisibili.
Nostre Seignor apparec en la nostra forma, que el aveva criaa ex nichilo. Car aquela faitura ó el fo e est, invisibel est; anc no fo hom qui la poés veeir né perpenser en qual guisa el est, nisi per enigma, zo est mireor, ubi apparet forma que intus in speculo conspicitur, per la forma qui est defora. Et Deus non poterat videri nisi per rem, id est per substantiam exterius apparentem. Si res subiecta non esset, superìor non videretur; quia si non esset servus, dominus non poterat nominari: car si serve ne fos, seignor no se direa ià. Car quant lo seignor appela son serve, cel li respunt: «Meser». Perquè? Car el se sent de menur poer e de menor riquisia. Sì cum dis l'Apostol de nostre Seignor: Formam servi accipiens, non servitutem.
Or vos en direm un isemple qui ben s'i conven. El fo un reis qui avea un anel d'or ó avea una pera preciosa. Or aven que el era andà per isir fora a chambra, sì li chaì la pera del anel en la forana. Or comandé a un so serve qu'el i intràs e sì l'en traés. E cel i intré e curé la e cercà amont e aval e non trové mìa e torné a son seignor e dis que no poea mìa trover. E lo reis li a demandà: «Avés tu lum?». E cel li respondé: «Oé, doe candele». Or dis lo reis: «Dà me li toi drap cum li quail tu i entràs e sì i intrarai e sì l'en trairai». Lo reis se trais li soi drap precios e pres queil del serve e sì hi intré e cerqué e trové sa pera e sì la lavé e forbì e retorné la en son loc.
Eisament fis nostre Seignor: vestì sé de nostra humanité. Perquè? Per traire nos de la cloaca, zo est d'enfern e de la poestà del diavol. Or aquest serve, qui intré e no pot trover la pera, zo fo la Veilla Lei, que Deus doné per Moysen so feel. Aquela lei fo donà a cel temp qui adunc era e era figura de la novela que Christ fis e comandé, qui est plus profeitavol e meillor. Cela fo de noit e questa fo de iorn, quar ab lo iorn ven, zo est Christ. Le doe candele zo forun sacerdotes et reges, e quisti forun carnail e no poren trover la pera, zo fo l'umana generacìun, qui era perdua per lo pecà d'Adam e fo recovraa per la passiun e per l'encarnaciun de Christ, qui trais Adam d'enfern, o el avea istà cinque milia anz, sì l'en mené emsemble o sei el celestial regne.
Or vos en direm un autre eisemple. Zo coita Fisiologus de l'olifant, qui est una bestia munt grant e munt fera, que, quant el se vol reposer, sì s'apoie a un arbor. Or cil qui lo volen prendre trenquent l'arbor tant que el se ten munt poc. E l'olifant ven vers la noit, quant el vol dormir e reposer se, sì s'apoe a l'arbor, per zo que el non à iunctura en neun membre qu'el aia, e l'arbor chai e el cum tot. Or geta una granz voz cumma porc. A icel cri s'amassen tuit li grant olifant, sì lo volent lever e no poen. Adunc ven un petit olifant, sì se met desot lui, sì lo leva e el se dreice. Atresì fis nostre Seignor Ihesu Christ. El deven parve, quant el pris la nostra carn. Adunc fo minoratus paulo minus ab angelis: qui era Deus sore los angels, s'abaissé per lever home sore los angels. Car si la divinité ne se fos baisaa, l'umanità no fora eisalzaa.
Sì cum fan cil qui volun aver las pernas. Eles se troven a Damiata, en terra de Sarrazins, en unes caves munt preunde, sì que hom no pò veer lo funt. E per tal engeig las en trahen. Il prenen una fea o una cavra, sì la escortean e d'aquela carn lien a le corde, qui sun munt longe de trenta o de cinquanta teises, sì la colen ius, e le perne s'apillen a la carn, qui es fresca e viscosa, e aisì las en trahun.
Aisì trais Christ l'umana generaciun d'enfern, quant el se deignà humilier e devenir hume e descendre en aquesta perfunda cava. Sì cum dit lo propheta David: De profundis clamavi ad te, Domine; Domine, exaudi vocem meam. En aquesta perfunda cava era lo propheta, quant el zo disea, quar el savea ben que per lo pecà del premer hom devea anar a enfern e Messìas, zo est Christ, l'en devea traire. Aquest David fo una de le perne que Christ trais de la cava preunda, zo est enfern, ó tuit li patriarche e li prophete erun enclos. La carn, qui s'apillò a le perne, zo fo l'umanità que Christ pres en la Vergen e per aquesta fo engignà lo diavol e perdé sa prea que el avea faita per son engeig. Per las cordes devem entendre la deità qui intré en enfern per l'umanità, sì en trais zo que era so. Sì cum lo Prophete dit: O mors, ero mors tua; morsus tuus ero, inferne. Car zo que nos mordem, una partìa en retenem e l'autra laisem. Eisament fis nostre Seignor d'enfern. L'una partìa en pris, quela qui era soa, zo forun li patriarche e li prophete; l'altra partìa laisé, zo forun li malvas e li felun qui de tut eren de la part del diavol.
Or, seignor frare, gardem que nos no remaignem d'aicì enant en la poestà del diavol. Quar Deus per la soa gratia e per la soa misericordia nos à gitai de la soa preisun per la passiun de Christ, e per lo baptisme que noi avem recevù. Or nos gardem que el ne nos aquist autra fiaa per pecà e per la delectaciun de la puta carn. E preiem Dè qu'el nos vart de la soa poestà, quar peis nos serea que non era enanz, sì cum dit lo Vangeli: Et erit novissimus error peior priore. D'aquest peorament nos defenda quel Seignor qui per nos deigné appareser en aquesta terrena vita, verais Deus e verais hom. Qui vivit et regnat per omnia secula seculorum.