Pier Luis ëd Barban/La nàssita 'd Gesù

Artorn


La nàssita 'd Gesù modifiché

An col temp-là, l’imperator August a l’ha ordinà ch’as fèissa ‘l censiment ëd tuti j’abitant ëd l’impér roman. Is censiment, ël prim, a l’è stait fait quànd che Quirin a l’era governator ëd la Siria. Tuti andasìo a fesse registrè, ògnidùn an soa sità. Edcò Giusep a l’è partì da Nasaret, un pais dla Galilea, për andè an Giudea, a Betlem, andoa j’era naje ‘l Rè David; an efet a l’era anche chiel un dissendent ëd David. A l’era andà për fesse marchè, ansema con Maria soa sposa, ch’a spetava ‘l cit. Antant ch’as trovavo a Betlem a l’è rivaje për Maria ‘l temp dla nàssita. Chila l’ha butà al mond sò fieul prim-nà. A l’ha anvilupàlo ant le fasse e l’ha cogialo ‘nt la grupia d’una stala, përchè a j’era nen ëd pòst për lor ant l’obergi...

El son festos dla ciòca
anvilupa ij nòst pensé;
ël vòl dasiant dla fiòca
ambianca dcò ij santé.

Chi sa che ‘n mes la pian-a,
ò tra ij bric lì-davsin
i treuvi ‘na caban-a :
con ‘na Mama e ‘l sò Ninin!

Vardé ch’aj sia ‘na stèila:
…‘n beu e… n’aso ant un canton;
j’angiolet che, prima ‘d séira,
a canto ‘na cansson.

Veul dì ch’i sij rivà,
i sij davanti al Salvator,
veul dì ch’i l’ej baratà
la gramìssia con l’amor.

A ‘s mond ch’a va tant mal,
mostreje voi la stra :
lë sguàrd celestial
ëd ‘na Mama e ‘d ‘na Masnà.

(2006)