Artorn


L'emigrant modifiché

L'emigrant, sol, lontan, pensa a la soa gent,
Pensa a la soa tera, al sô pays lontan.
A ‘nmes a j'aotri a ‘sent sol ‘me n' can.
J'aotri riio e chiel tristessa ‘s sent.
Poeuri carielo ‘d seac d'or e `d cô d'argent,
Ma chiel sempri ‘s sentirà pover patan.
D'ir volte schersa e rid e fea bacan,
Ma d’ent’r ar sô coeur chiel al sea ch'il ment.
D'ir cô mi son lontan da l'a me gent,
`Da la mia sposa, dal me pays lontan,
E d'rint al coeur tristessa è ‘l sentiment.
Ma quand che pens al motiv c’sima lontan,
Cl'è ‘r frut d'ir nôst amor, la forsa ‘m sent,
Pensand ‘che `’l sacrifisi a l'è nen van.

20 settembre 1981
Carlo Varesio