Neuv Sermon Subalpin/L'art dë stòrze le Scriture

Artorn


L'art dë stòrze le Scriture... 

modifiché

Seve-ne mai lamentave 'd quaidun ch'a l'avìa dëstorzù vòstre paròle për fé chërde lòn ch'i l'avìe pa 'ntendù? Soa interpretassion ëd vòstre paròle a l'era nen cola ch'i 'ntendìe vojàutri. A l'avìa nen capì. E-lo ch'a l'avìa falo a pòsta për malissia, o përchè ch'i j'ere nen stàit bon vojàutri a feve comprende bin? Nosgnor Dé an parla pr' ël mojen ëd le Scriture Sante, ma quaivòta, coma ch'as dis, ëd lòn ch'i lesoma i pijoma ciò për bròca e i le comprendoma nen, o pes, a l'è nòstra tradission, cola ch'i-j andoma dré o ch'i na soma costumà, ch'an fa buté da banda la Paròla 'd Nosgnor, coma se la tradission a fussa pì 'importanta che la Paròla 'd Nosgnor. A l'è 'l cas ëd le contestassion che Nosgnor Gesù Crist a fa a 'd gent ëd so temp, ch'a podrìo bin ësmijé a lòn ch'a càpita soens ancheuj. Vëddoma lòn ch'a dis March 7:9-13.

“Gesù a l'ha 'dcò dije: "Vojàutri i seve propi an gamba a lassé da banda ij comandament ëd Nosgnor për sosten-e vòsta tradission! Pr' esempi, Mosè a l'ha dìt: 'Rend onor a tò pare e a toa mare' e 'Che col ch'a maledìss sò pare e soa mare a sia butà a mòrt'. Vojàutri, contut, i dise: 'Quand quaidun a l'avrà dit: Tut lòn ch'i podria deve për giuteve a l'è corbàn, visadì 'n don consacrà a Nosgnor. Anlora col-lì a sarìa-lo pi nen obligà a fé quaicòsa për sò pare e soa mare? A l'é parèj che vojàutri i dësvòide la Paròla 'd Nosgnor con la tradission che voi i l'eve butà 'n pé. Vojàutri, purtròp, i na feve tante 'd còse parèj” (March 7:9-13). 

“Gesù a l'ha 'dcò dije: "Vojàutri i seve propi an gamba a lassé da banda ij comandament ëd Nosgnor për sosten-e vòsta tradission!” (9). Ant ël temp ëd Gesù a-i ero dj'Israelita motobin scrupolos ëd compì tut lòn che soa tradission religiosa 'd lor a prescrivìa. Lor a giustificavo soe pràtiche e idèje con d'argomentassion bin sofìstiche e a dëstòrzìo la Paròla scrita 'd Nosgnor për conformela a lòn ch'a fasìo. Quand che Gesù a-j disìa "Vojàutri i seve propi an gamba", col-lì a l'era pa 'n compliment, ma na schergna. Con ij rasonament ch'a fasìo, lor a rivavo a schivié con na cossiensa neta lòn che Nosgnor a comanda. L'istess a càpita ancheuj: soens a-i é 'd gent ch'as mostra pitòst vajanta a giustifiché ij sò comportament e ideje an portand la Paròla 'd Nosgnor da soa banda! Con d'àbil manipolassion i rivo a feje dì lòn che lor a veulo, a son bon a "dimostré" che la Paròla 'd Nosgnor a veul pa dì lòn ch'a sarìa ciàir ch'a dis. A-i son fin-a 'd teòlogh bin conossù, ch'a l'han la fama d'antendse 'd Scriture Sante e 'd savèj dëspieghene la significassion, ch'a rivo 'd fé dì a la Paròla 'd  Nosgnor l'òpòst ëd lòn ch'a fortiss. A pretendo d'esse "la guida dla gesia" ma, an realità, con ij so rasonament abij, a distòrzo le  Scriture an servend j'anteresse dj'ideologìe strangere. A l'è bin già capitaje 'nt ël cors ëd la stòria: guere, rassism, nazism, comunism, feminism, sincretism, etc. A l'han trovà chi ch’a rivava a giustifiché fin-a ste còse "con la Bibia an man". É-lo che la Bibia a l'è tanme 'd crèja, ëd plastilin-a ch'as prësta a giustifiché a fà nen lòn ch'a sia, quajcòsa ch'as peul manipolé da sfacià? No, j'abus ëd na còsa bon-a ch'as na peudo fé, a gava pa ch’a-i sia na manera giusta 'd les-la.

A l'è vera che quaivòta le Scriture Sante a-i è 'd coj ch'a-j dëstòrzo an bon-a fede, quand ch'as ancorzo pa dij presupost ch'a l'han e che, tanme 'd baricole colorà, a-j fà vëdde 'd còse ch'a-j son nen o ch'a smijo vere, o 'd manera stòrta; d'autre vire, coste dëstorsion a son fàite a pòsta e an malafaj.

A l'è nen sèmper belfé comprende ch'i l'oma sogetasse a 'd manipolassion nen lècite. I l'oma pa da disperé, contut: ël sens génit dlë Scriture a-i è bin e i podoma riveje. I l'oma pa da disperé an pensand che nojàutri i soma nen a l'autëssa 'd comprendje 'd manera giusta, dësnò Nosgnor a l'avrìa pa danje coma nòstra règola 'd fej e 'd condòta. A l'è necessari, contut, ch'i foma në studi cossiensios ëd la Paròla 'd Nosgnor, e ch'i la lesoma ant në spirit ëd preghiera, an comparisionand vàire test ëd la Scritura. A l'è la Scritura midema ch'an dëspiega soa significassion. S'i comprendoma pa un dij so test, i l'ìoma da 'ndé a d'àutri test ch'a parlo pì ciàir. LA Scritura a l'ha sèmpe 'd coerensa e 'd lògica, a fa nen ch'a-i sio 'd coj ch'a diso ch'a sìa pa parèj. I l'oma da lesla ant lë spirit ëd Nosgnor Gesù Crist, e a loli tùit a peudo bin riveje. I l'oma da arzistje a chi ch'a di d'esse "l'espert ëd Scriture Sante" ch'a peussa nen esse butà an discussion. Tante vire, le pretèise 'd coste "autorità” a son na mascra ch’i l'oma da gavèjla da 'n facia. I lo poduma fé s'i portoma al ciàir ij presupòst ch'a-j faso dì lòn ch'a diso, costi "espert". S'i l'oma 'n disserniment parija, ij furb i-j podoma bin dësmascreje.

La Scritura midema an dis: "Buté ògni còsa sota esam e pijene lòn ch'a l'é bon" (1 Tessalonian 5:21).  L'apòstol Pero a fa n'arferiment a coj che 'ntlora a dëstorzìo lòn ch'a disìa l'apòstol Pàul an soe litre: "An cole litre a-i é 'd còse ch'a son malfé da comprende e che coj ch'a son ignorant e volùbil a dëstòrzo a soa perdission ëd lor. A fan 'cò parèj con j'àutre Scriture" (2 Pero 3:16). Coma ch'as na fa la dëscrission ëd coj-lì ch'a dëstòrzo le Scriture? A podran bin esse dij "savant" conform ai criteri dë sto mond, ma a son "gnorant" ëd Nosgnor; a l'han pa sò Spirit Sant, a son "volùbij", "nen ëstabij", përchè ch'a son pa anreisà ant la fej che le Scriture a falisso nen, përchè le Scriture Sante a son përdabon la Paròla 'd Nosgnor. L'Apostol an dà n'avertiment: "...parèj i saroma pì nen tanme 'd masnà nen madure. I saroma pì nen sbatù dëdsà e dëdlà quand ch'a bofo 'd vent ëd dotrin-e neuve. I saroma pì nen piàita facil ëd gent furba ch'as na va 'n gir pr' ambrojé con ëd busiardarie ch'a smijo 'd vrità" (Efesin 4:14).

Nòstre "tradission" (religiose o inteletuaj) a peudo portene a "buté da banda" la Paròla 'd Nosgnor, a "anientela". Che Nosgnor an daga 'd les-la 'd manera ogetiva. Ant ël cas ch'a na parla 'l test dël vangel ch'i l'oma lesù ancheuj, a podìa nen esse na letura giusta dla Bibia, fàita conform a lë spirit ëd Nosgnor Gesù Crist, cola ch'a l'avìa portà cola gent a negheje la solidarietà pràtica anvers ij sò për "rispeté" 'l prinsipi che ij sòld destinà a d'esse n'oferta a Nosgnor a l'avrìo podù pa esse "alienà". Gesù a l'avrìa 'd sicur dàit la precedensa a la solidarietà e a l'amor anvers ëd coj ch'a son ant lë bzogn, e lolì anans ëd qualsëssìa d'àutre esigense, a fa nen s'a fusso fin-a "n'oferta për Nosgnor". 

PREGHIERA 

Nosgnor! It prego 'd deme 'd disserniment për savèj fè na giusta valutassion ëd col ch'as presenta coma "n'espert" and ël comprende toa Paròla ma ch'a lo fa 'd manera fraudolosa e tromposa. Giutme, contut, a d'avèj cossiensa 'd coj ch'a podrìo esse ij mè presupòst s'a fusso coj-lì a dventé n'influensa negativa ch'am tnìssa lontan da na giusta comprension dle Scriture Sante. Amen.