La Bibia piemontèisa/Testament Vej/Salm/Salm 73

Ij Salm modifiché

La Bìbia piemontèisa - Salm 073

73. Coma ch’a l’é brav, Nosgnor, anvers sò pòpol, Israel modifiché

An cost Salm sapiensial, lë scritor a sporz na testimoniansa përsonal d’un problema ch’a lo sagrin-a: deje na spiegassion al fàit che soens la gent grama la vita as la gòd e j’onest a patisso. A l’é na question veja. Antramentre ch’a varda lë spatuss anté ch’a vivo ij gram, ël Salmista as ciama s‘a në vala la pen-a a la fin d’esse giust e onest. Demoralisà coma ch’a l’é, a fà na riflession ansima ëd vrità e realità spirituaj. A fà l’oservassion che la gòj e la prosperità dij gram a l’é mach provisòria, temporària e che Nosgnor a la fin, a darà l’arvangia ai giust.

1Un salm d’Asaf. Coma ch’a l’é brav, Nosgnor, anvers ëd sò pòpol, Israel, anvers coj ch’a son net ëd cheur[1]! 2Tutun mi i son ëstàit lì lì për andé ans na cativa stra, i j’era lì lì për ësghijé ma i son restà an pé. 3I j’era, an efet, dventà 'nvidios ëd coj ch’as n’anficio dla moral përchè i-j vëddìa fess-la bin malgré soa gramissia ‘d lor.

4An efet, a smija ch’a l’abio gnun fastidi e a mostro d’esse bej, san e fòrt. 5A l’han pa ij sagrin ch’a crùssio tuti j’àutri; a son pa tormentà dai problema coma ch’a l’é la pì part ëd la gent. 6Sò orgheuj a l’é coma na colan-a ‘d giòje ch’as pòrto al còl e la crudelità a-j quata tanme n vestì. 7A son grass coma 'd crin[2]; as concedo tut lòn che sò cheur a n’ha anvìa! 8As në sbefio ‘d tut e ‘d tuti, e a diso mal ëd j’àutri, a son arogant e a-j në fà pa ëd crasé la gent. 9As n'ancalo fin-a a dësfidé ‘l cel[3] e as chërdo padron ëd la tèra. 10As ampinisso la pansa e as surbisso fin-a l’eva dël mar. 11A diso: “Nosgnor a l’ha bin d’àutr da fé che ocupesse ‘d nojàutri. L’Altissim as na rend gnanca cont ëd lòn ch’a càpita sì-bass”. 12Vardeje mach! Lolì a l’é lòn ch’a son ij pecador, coj ch’a-j va sèmper tut bin e a dvento sèmper pì sgnor!

13Mi i l’avìa considerà tut lolì e i j’era rivà a na conclusion: “A l’é pròpi për nen ch’i l’hai goername pur ël cheur e ch’i son comportame coma Dé a comanda[4]. 14Tùit ij dì i l’hai mach ëd sagrin; tute le matin ij mè dolor a më smijo ‘d castigh ch’am dròco a còl. 15S’i l’avèissa parlà parèj an pùblich, i sarìa stàit considerà ‘n traditor ëd toa gent. 16I l’hai bin sërcà ‘d comprende dël përchè ij pecador a foson-o, ma trovene na rason a l’é nen belfé. 17Peui i son intrà ant le cort dël templi 'd Nosgnor e a la fin i l’hai capì lòn ch’a sìa ‘l destin dij pecador.

18An efet, a l’é ti ch’it l’has butaje për un senté sghijos e lor a sglisso semper ëd pì anvers ël pressipissi dla rovin-a. 19A l’amprovista as troveran ant na situassion ch’a-j pensavo pa anans; as trovran ëdnans a ‘n giudissi afros e a savran pì nen còs fé. 20Coma ch’a l’é ‘n seugn cand che un as dësvija, cand che ti ‘t alvras. Për ti lor a saran mach tanme n’ombra ch’a passa.21Vera, i j’era sagriname e scaudame ‘l fidich[5]. 22I podìa nen capilo: i j’era meusi 'd comprendònio tanme na bestia. 23Ma it son sèmper restate dacant: ti t’ëm ten-e për la man drita. 24Ti ‘t ëm guide con tò consèj e t'am men-e anvers un destin glorios. 25Chi d’àutri, fòra ‘d ti, i l’hai an cel? I l’hai anvìa ‘d ti pì ‘d tut lòn ch’as treuva an sla tèra. 26Mia carn e mè cheur as anfiacheran, contut Nosgnor, la ròca ‘d mè cheur, a sarà për sèmper mè possess.

27Coj ch’a së slontan-o da ti a ‘ndran an përdission, përchè ti 't fas perde coj ch’at chito[6]. 28Për lòn ch’am riguarda, la presensa ‘d Nosgnor a l’é tut lòn ch’i n’hai da manca[7]. I l’hai fàit ëd Nosgnor mia sosta: a l’é për lòn ch'i conto a tuti le maravije ch’it fase.

Nòte modifiché

  1. Coj ch’a l’han ëd motivassion pure.
  2. Cost vers a podrìa rendse ‘dcò an d’àutre manere: (1) Ij so euj a brilo sodisfàit; (2) Ij sò euj a son amborgnà da la grassa ch’a-j rend insensibij (e parèj a comëtto ‘d pëccà); (3) Soa prosperità a l’é càusa dij sò pëccà.
  3. Nosgnor Dé.
  4. Let. “Ch’i son lavame le man ant l’inocensa”. Ël Salmista a deuvra ambelessì na mistà metafòrica ciapà da na sirimònia ‘d purificassion për fé na dëscrission ëd sò stil ëd vita moral.
  5. O “am fasìa mal ël fidich”.
  6. O “ch’at son pa fedej”.
  7. Let. “a l’é ‘l cò dla montagna e mia part d’ardità”.